divendres, 13 de juliol de 2018

1rAniversariCCR

Moltíssimes gràcies a totes les persones que volguéreu acompanyar-nos en el #1rAniversariCCR d'aquest fantàstic projecte. José Antonio Espinar, Pintor y MuralistaSEMBA, veïns i veïnes d'arreu de tota la comarca que es vàreu apropar, associacions, col·lectius, entitats,i especialment a l'AAV de Batoi, esperem de tot cor que es sentireu protagonistes d'un dia que també és vostre, perquè lluitar i transformar unitàriament no és sinó això, aconseguir sentir-nos tots i totes part del canvi.
Per molts anys més Cridant ben fort Contra el Feixisme i el Racisme al País Valencià.

Eixim a la premsa! Així deixem alguns mitjans que es van fer ressò de la jornada i el nostre àlbum:


També Aprofitem per deixar-vos el Parlament polític del #1rAniversariCCR:


La suma era dos més dos.
El resultat era quatre.
La pregunta era Qui és?
La resposta era Déu.
La Consigna era Pàtria.
La resposta aixecar el braç.
Quan llegim aquests versos de L'escola de Ribera de l'Ovidi tots i totes sabem de quin període parlem. El nacional catolicisme durant la dictadura del general Francisco Franco no sols s'imposà institucionalment, sinó també a cada espai de la vida dels valencians i les valencianes. La nostra llengua, la cultura, les ideologies divergents o alternatives foren les primeres víctimes i amb elles els valencians i valencianes que les defenien.
A les mateixes dècades, el colp d'estat i la posterior dictadura franquista lluny de servir d'antídot per no repetir tan brutal experiència, fou enormement superat pel creixement i la consolidació del partit Nazi a Alemanya dibuixant un escenari humà, social i polític deplorable amb la pèrdua de milers de vides, drets i llibertats.
Aquests dos episodis històrics els coneixem ben bé, però sobretot i el més important, tots i totes nosaltres coneixem el relat de la veritat, el relat de les oprimides i de les víctimes del feixisme. Una veritat que cal continuar guanyant per treure, d'una vegada per totes, la dignitat republicana de les foses comuns i soterrar al seu lloc la forçada amnistia dels responsables amb justícia i reparació. No volem una tornada al passat baix cap concepte.
Passada la transició, a la societat postfranquista, i en concret al nostre PV, l'extrema dreta seguiria actuant amb centenars d'atemptats, amenaces, agressions i temptatives d'assassinats que malauradament alguns d'ells aconseguiren el seu objectiu. Perquè si, com sabem el feixisme mata. La ideologia feixista està disposada a matar per arrelar la seua doctrina d'odi. L'assassinat de Miquel Grau al 77, posteriorment el del jove Guillem Agulló amb tan sols 18 anys i molts altres arreu de tot l'estat ens ho confirmen. Assassinats que gaudiren de la més completa impunitat. Una impunitat que sense cap dubte és el fil conductor de l'activitat de l'extrema dreta al nostre territori fins dies d'ara.
I com no ens casarem en repetir, ni oblidem ni perdonem. Prou impunitat.
Però com sabem, cada vegada aquests grups van anar perdent presència i sent fortíssimament atacats per la força i la denúncia de tots i totes les valencianes. Sols a partir d'eixa realitat s'entén l'esforç polític i sociològic que han portat a terme els intel·lectuals feixistes per dibuixar una nova estratègia social guanyadora.
Sí, volen tornar a vèncer. La nova extrema dreta vol vèncer.
Ja no vegem esvàstiques, ni aguilutxos, ni creus gamades. Fins i tot no vegem botes, jaquetes bombers o caps rapats. Ara, torreons, tortugues i altres simbologies a dintre de cercles totes elles acompanyades d'una única bandera, una rogigualda portada per homes, majoritàriament, ben repentinats amb una estètica casual que qualsevol podria portar. Que no ens enganyen.
En aquestes organitzacions ja no encontrem desfilades paramilitars, homenatges públics a genocides o misses nacionals catolicistes, tan sols arreplegades de menjar segregadores per a qui ells anomenen nacionals, també per animals i, els veurem i els vegem implicats a totes les causes socials de masses que es puguem imaginar.
Que no ens enganyen.
I perquè acabem fent-nos una idea, i per si ens sona d'alguna cosa, ni de dretes ni d'esquerres, trenquen el clàssic eix ideològic, únicament s'etiqueten com a patriotes de sentit comú.
Que no ens enganyen, són neonazis disfressats de solidaris.
Múrcia, Cartagena, Elda-Petrer, Elx, Alacant i, Alcoi, és l'última ciutat on ha arribat el grupuscle neonazi Lo Nuestro des del gener de 2017 com a màxim exponent de la nova extrema dreta al nostre territori.
Però, no anem a parlar més dels grups feixistes. El nostre present, també, és en si una increïble oportunitat per construir les comarques que desitgem. Unes comarques interculturals, solidàries i pacifiques.

'Podries' de Joana Raspall

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera.
Més bona, potser.
Potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.
Com diu el poema, per totes les transformacions economicosocials i culturals que s'han viscut als darrers segles, som, vivim i viurem afortunadament a una societat multicultural, com deia Jaume Sisa casa meva és casa vostra, si és que hi ha cases d'algú.

[Lectura de poesies]
Però, hem de ser molt realistes que aquesta consciencia inclusiva que sentim i creguem s'ha de treballar per arrelar-la. L'estructura racista ben assentada a tots els àmbits de la nostra societat sumada a la crisi econòmica, els moviments migratoris dels últims anys o els atemptats del daesh són els ingredients perfectes per alimentar l'odi i fer que la vida d'una persona racialitzada a la nostra comarca no siga senzilla.
[Relats vivencials, reflexions pròpies, poemes, experiències sobre racisme als diferents àmbits de la societat]

Primer van venir pels jueus,
i jo no vaig dir res, perquè no era jueu.
Després van venir pels comunistes,
i jo no vaig dir res, perquè no era comunista.
Després van venir pels sindicalistes,
i jo no vaig dir res, perquè no era sindicalista.
Després van venir per mi,
i ja no quedava ningú per defensar-me.

Pastor Niemöller, víctima dels camps de concentració nazis

Quan parlem de conèixer el passat com l'únic antídot per no repetir els mateixos errors en el futur, també estem parlant d'altre tipus de present. Un present per a nosaltres prenent partit col·lectivament a la plataforma on compartir, imaginar, analitzar, riure, somiar i també frustrar-nos com no, quan les expectatives no es veuen complides.
En definitiva, en aquest any de vida i per molts més que esperem que ens queden per viure, seguirem treballant per fer realitat el nou mon que tots i totes portem als nostres cors.

Alcoi (Alcoià-Comtat), 8 de juliol 2018.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada